Durant els dies 10 i 11 de novembre es va celebrar la Trobada Estatal de dones a Göttingen (Alemanya), on es va decidir convocar vaga de dones el 8M. Entrevistem a Lilly Freytag de Berlin i a Narges Nassimi de Munich, integrants de Brot und Rosen -Pan y Rosas- d’Alemanya.
Jueves 15 de noviembre de 2018
Des de l’Estat espanyol fins a països com Argentina, on s’han celebrat “vagues de dones” el passat 8 de març, hem seguit aquest important esdeveniment per al moviment feminista d’Alemanya i internacional. Parlem amb dos joves de Brot und Rosen.
Lilly Freytag: Vam estar presents més de 300 dones aquest cap de setmana a Göttingen, que venien de Berlín, Munich, Frankfurt, Köln, Augsburg i moltes ciutats més. Érem dones treballadores, joves precàries, estudiants. Algunes fins i tot van portar als seus fills. Moltes de nosaltres som estudiants, de les quals treballem en ocupacions precàries per exemple a la restauració. Algunes de les presents ja van tenir experiència de vaga, com en la lluita dels treballadors estudiantils a les universitats de Berlín. Hi havia testimoniatges d’infermeres de Bavera que volen fer vaga.
Algunes sindicalistes també es van fer presents, com també dones refugiades de diferents països. Entre les dones majors hi havia algunes, que havien organitzat una vaga de dones a Alemanya ja en el 1994 i ens podien explicar aquestes experiències. També hi havia figures importants d’altres països, com la feminista reconeguda Selma James d’Anglaterra, una activista de l’Estat espanyol, una treballadora de Tailàndia que està lluitant contra la dictadura militar i una referent del moviment de dones kurdes a Alemanya.
És la primera vegada que a Alemanya se celebra una Trobada estatal de dones?
Narges Nassimi: Sí, és la primera vegada que ens trobem a nivell estatal. És un gran pas, perquè amb aquesta trobada, els debats sobre la vaga que estàvem donant en algunes ciutats, podran estendre’s a tot el país. Des de fa mesos que venim fent preparatius i reflexions per ciutat sobre aquest tema.
Com neix la idea de fer una vaga de dones el 8M a Alemanya?
Lilly Freytag: Moltes de les dones a Alemanya es van entusiasmar molt amb les imatges de la vaga de dones de l’Estat Español el 8 de març de 2018. També les experiències d’Argentina ens van inspirar molt, sobretot la lluita per a la legalització de l’avortament, perquè la qüestió de l’avortament també està en l’agenda política a Alemanya. L’avortament no és legal, només despenalitzat en els primers tres mesos i amb restriccions als metges. Amb l’auge de la dreta en els últims anys els metges que ho practiquen són criminalitzats cada vegada més. Per això és cada vegada més difícil per a les dones poder avortar. Això va despertar molta brega en moltes dones.
És possible que el moviment de dones estigui canalitzant la brega d’altres sectors socials enfront de la crisi i l’auge de l’extrema dreta?
Narges Nassimi: Sí, és possible que així sigui i que, inspirat en països com a Estat espanyol i Argentina, es reforci aquest moviment. Ens adonem cada vegada més que la crisi també toca a Alemanya. Això es veu en l’auge de la dreta que no solament ataca als i les immigrants sinó també a totes les dones, en la creixent repressió contra l’esquerra, sobretot el moviment kurd i els refugiats, de part de la policia i l’Estat i l’augment massiu de la precarietat, sobretot de les dones.
D’altra banda, a les dones a Alemanya no ens serveix absolutament en res que durant els últims 13 anys una dona hagi governat el país. Al contrari, ella i el seu govern capitalista i imperialista ens van atacar a nosaltres i especialment a les dones a tot el món amb programes de retallades i austericides, cap a altres països i l’exportació d’armes. L’anomenada “crisi de refugiats” ha afectat especialment a la classe treballadora migrant i a les dones. Això ens demostra la necessitat de lluitar juntes, joves, treballadores, immigrants, refugiades… i amb totes les dones del món. Que la vaga de dones sigui coordinada i realitzada internacionalment és llavors una motivació important.
Quins són les perspectives, d’ara en més, respecte a la preparació d’una “vaga de dones” a Alemanya?
Narges Nassimi: El nostre repte és que la vaga de dones pugui preparar-se en llocs concrets, sobretot als centres de treball. Això seria important perquè més treballadores puguin participar en la lluita amb les seves pròpies reivindicacions. La vaga als centres de producció, de serveis, en tots els centres de treball és fonamental per a la majoria de les dones, les treballadores. Que es paralitzi tot i realment qüestionem al capitalisme, ha de ser vaga una que ataqui a l’aliança de capital i patriarcat. També als centres d’estudis, a les universitats. Amb la vaga de dones tenim definitivament la possibilitat d’estar a l’ofensiva i parlar d’assumptes que realment afecten a la majoria de les dones, les pobres, les joves, les immigrants.
Nosaltres, les dones de Brot und Rosem, plantegem la necessitat de reprendre els problemes que ens afecten a moltes de nosaltres i que en els últims anys han inspirat algunes lluites. Un d’ells, seria per exemple la qüestió del dret a l’avortament, exigint la derogació de totes les lleis que ens impedeixen l’accés a l’avortament i que criminalitzen als metges que practiquen. També la demanda de més personal als hospitals i millors condicions de treball per a les infermeres, llevadores, les dones de la neteja, etc.
Una altra qüestió important que s’està debatent és sobre les tasques de cures, i com visibilitzar en la vaga de dones el nostre “treball no remunerat”, que realitzem la gran majoria de dones treballadores i les mestresses de casa. Explicant així amb aquesta “doble càrrega” de treball que els capitalistes s’estalvien. Per això, la vaga també té com a repte plantejar reivindicacions com a guarderies gratuïtes a càrrec de la patronal i l’Estat en centres de treball durant les 24 hores o residències per a persones depenents gratuïtes. Una gran necessitat per a les treballadores i les dones refugiades.
Destaquem a més la necessitat de construir comitès en els llocs de treball, a les escoles, universitats i els camps de refugiats, per preparar la vaga, debatre els problemes concrets i votar totes les decisions en assemblees. Amb això també podem pressionar a les direccions dels sindicats perquè cridin a la vaga i mobilitzin als seus afiliats i a tota la classe treballadora, perquè fins ara només parlen però no fan res.
Lilly Freytag: Un altre debat que hi ha és sobre si la vaga haver de ser mixta o no. Nosaltres creiem que és important que les dones ens proposem teixir aliances amb tots els sectors de la classe treballadora, perquè en la vaga de dones del 8M realment paralitzem la totalitat dels serveis de transport i telecomunicació, les fàbriques, els centres de producció per i per les reivindicacions de les dones. Si els nostres companys treballadors i la joventut donen suport activament a la nostra vaga de dones, qüestionant també el masclisme dins dels centres de treball i estudi, li donarem un cop fort al centre d’aquest sistema patriarcal, aliat al sistema capitalista. Un sistema que es nodreix de la divisió a força de múltiples opressions, de gènere, de raça, per sostenir els pilars del sistema d’explotació.
