Des de les 8 del matí, 142,8 milions de persones estan habilitades per votar aquest diumenge en tot Brasil. Les eleccions es desenvoluparan fins a les 17 hores (local), àdhuc que en abastar 3 fusos horaris per la seva extensió, l’últim estat a tancar els comicis ho farà a les 19 hores (Argentina).
L’ultradretà ex capità de l’Exèrcit Jair Bolsonaro, de la fins ara intranscendent bancada unipersonal del PSL, enfrontarà a Fernando Haddad, el petista ungit per l’expresident Lula da Silva, qui es troba pres i proscrit per la justícia.
Unes eleccions vertiginoses
Sens dubte aquestes han estat unes eleccions vertiginoses. Començant per les incomptables maniobres judicials que van buscar impedir la presentació del candidat més popular, Lula da Silva (PT), segons les enquestes prèvies a la seva proscripció, i imposar a dit un candidat que li de continuïtat al projecte del cop institucional.
Amb la inestimable col·laboració de les corporacions mediàtiques colpistes, el poder judicial va engegar els seus mecanismes més arbitraris, usualment reservats als pobres i negres en les favelas i perifèries, per fulminar la imatge del PT, però controlant danys sobre els altres partits del corrupte règim brasiler.
D’aquesta manera es va manejar l’operació Lava Jato, amb declaracions d’empresaris corruptes “premiades” amb commutació de penes, presons preventives indiscriminades, trasllats forçats cinematogràficament coberts pels mitjans, filtracions d’escoltes telefòniques convenientment seleccionades.
A més de l’acompanyament de la premsa colpista, el poder judicial va actuar sota la tutela de les Forces Armades, la cúpula de les quals no va estalviar pronunciaments intimidatoris enfront de les decisions crucials del processament de Lula.
Aquestes maniobres, no obstant això, no van aconseguir per treure a Lula del primer lloc, la qual cosa va portar el règim a una segona volta d’arbitrarietats judicials, amb la finalitat d’impedir el trasllat de la intenció de vots de Lula, propera al 40%, cap al seu substitut Fernando Haddad. Lula va ser impedit de donar entrevistes a la premsa, de filmar vídeos o gravar àudios, en fi, de dirigir-se als seus electors. El poder judicial brasiler li va imposar a Lula restriccions que no les va tenir ni un criminal de lesa humanitat.
El control de danys tampoc va tenir l’eficàcia esperada, i les principals forces del règim, incloent la del candidat dilecte del colpisme, Geraldo Alckmin, es van veure immerses en el remolí de la crisi política.
Els resultats de la primera volta electoral van ser sorprenents. L’enorme polarització entre Bolsonaro i Haddad va delmar al centre polític, portant la bancada del PSL a ser la segona minoria en Diputats, just darrere del PT, en detriment de partits fonamentals del règim, com el PSDB de l’expresident Fernando Henrique Cardoso, que va governar Brasil durant tota la dècada del 90, o el MDB de l’actual president, el colpista Michel Témer.
L’elecció va sorprendre a més per l’enorme avantatge que va aconseguir l’ultradretà Jair Bolsonaro, que per moments amagà amb guanyar en primera volta, i encara que no ho va aconseguir, es va imposar per 17 punts, en un 46% a 29%.
Aquest resultat va deixar la pilota de Bolsonaro gairebé “dins de la porteria”, i l’estratègia dels seus “marqueteiros” va ser posar pilot automàtic i evitar qualsevol error que canviï el curs natural dels grans nombres, començant per esquivar els debats públics.
No obstant això, no van poder evitar els “sincericidis” del candidat defensor de la dictadura i la tortura o dels seus fills. Les seves dites racistes, misògins i d’odi cap a la diversitat sexual van ser acompanyats d’una onada de violència que va tenir la seva expressió emblemàtica en l’assassinat d’un activista negre i una dona trans.
Juntament amb les seves expressions conservadores, també van emergir les contradiccions entre les forces ultraliberals i privatitzadores representades pel seu assessor econòmic Paulo Guedes, i les indicacions militars per a les grans empreses de bandera com Petrobras i altres carteres centrals.
En aquest marc va explotar l’escàndol mediàtic de les Fake News i els crims electorals de Jair Bolsonaro. El candidat està acusat d’haver utilitzat finançament il·legal d’empresaris multimilionaris per impulsar campanyes de notícies falses antipetistas a través de WhatsApp.
Enfront d’aquesta bomba, que va explotar a una setmana dels comicis, la justícia va preferir fer els ulls grossos, no sense aclarir que la carta de la destitució la hi guardava sota la màniga. Es van activar així els mecanismes del propi règim per evitar una passada de rosca ultradretana.
La resposta dels Bolsonaro es va filtrar per les xarxes: “per tancar la Cort Suprema n’hi ha prou amb un soldat i un cap” va dir en un vídeo el diputat electe Eduardo Bolsonaro (fill del candidat a president), una afirmació que se’ls tornaria en contra com un bumerang.
El diumenge passat, Bolsonaro es va dirigir als seus electors congregats en l’Avinguda Paulista, capital de São Paulo, com un cavall desbocat. Amb les regnes soltes, es va referir als treballadors sense sostre i sense terra com a terroristes, va dir que “farà una neteja a fons”, que “els marginals vermells” seran “esborrats del país” i que Haddad li faria companyia a Lula a la presó. El diputat nacional del PTS-FIT, Nicolás del Caño, va proposar en la Cambra de diputats repudiar aquestes amenaces.
El PT, que dirigeix les principals organitzacions del moviment obrer del país, no es va jugar a posar en moviment la força dels treballadors i el poble. Ni per impedir la presó de Lula, ni per defensar la seva candidatura, ni per organitzar la lluita contra l’avanç de la ultraderecha.
Fidel a la seva estratègia jurídic-electoral malgrat totes les arbitrarietats del règim -que segueixen ocorrent amb censura i allanamientos a universitats i sindicats- el PT es juga les últimes cartes de campanya per conquistar el vot dels indecisos, explotant els exabruptes antidemocràtics dels Bolsonaro.
L’esperança és l’últim que es perd
En els últims dies, el veí país va passar del triomfalisme exacerbat del bolsonarismo a la il·lusió esperançada del petismo. És que, més enllà del furibund antipetismo d’un sector de la població sensibilitzat pels escàndols de corrupció i la crisi econòmica, la ultradreta no té agafador social per a una política obertament antiobrera i antidemocràtica.
Les últimes enquestes vénen mostrant en algunes grans ciutats un canvi de tendència i un escurçament de l’enorme bretxa que es va expressar en la primera volta. El PT espera que aquesta reversió s’estengui a totes les grans capitals, sumant a més un sector dels indecisos, que els permeti un ’sorpasso’. No obstant això, ara com ara la tendència de les capitals no s’estaria replicant en la perifèria i interior.
El Moviment Revolucionari de Treballadors (MRT), l’organització brasilera de la Fracció Trotskista, va avançar el seu vot crític a Haddad en el marc de l’avanç de l’extrema dreta en unes eleccions manipulades, acompanyant l’odi i la voluntat de lluita contra Bolsonaro. Ho fa sense donar-li suport polític de cap tipus al PT, l’estratègia del qual de conciliació de classes va obrir pas al projecto colpista i a l’extrema dreta. Conseqüent amb la seva estratègia d’organització per a la lluita als carrers, ve impulsant comitès en els llocs de treball i estudi per derrotar a Bolsonaro. A la calor d’aquesta batalla, Esquerda Diário s’ha transformat en la premsa més llegida a l’esquerra del PT, aconseguint 3,5 milions de visites en un mes.
Importants governacions en disputa
A més de triar al proper president, en 13 estats i en el Districte Federal els electors hauran de triar governador, entre ells els tres majors col·legis electorals del país: São Paulo, Rio de Janeiro i Mines Gerais, els tres de la regió Sud-est.
Dels 26 estats de la unió, 13 van triar governador en primera volta: Acre (Nord); Alagoas, Bahia, Ceará, Maranhão, Paraiba, Pernambuco i Piauí (Nord-est); Goiás, Mato Grosso i Tocantins (Centre-Oest); Espírito Santo (Sud-est) i Paraná (Sud).
Tant en Rio com en Mines, la segona volta enfrontarà a candidats que no figuraven com a favorits. La campanya més calenta en aquest tram es desenvolupa en São Paulo, on els dos candidats busquen pegar-se a la figura de l’ultradretà Bolsonaro.
Si ben l’alcalde de São Paulo, João Dória (PSDB)ve liderant les enquestes dins del marge d’error (empat tècnic), és el que té major índex de rebot, i es troba desmentint un vídeo sexual que ho involucra en una orgia.
De les 13 governacions ja definides, el PT i el PSB van triar 3 cadascun. El DEM es va quedar amb dos, mentre que el MDB, el PP, el PSD, el PHS i el PCdoB es van fer d’una cadascun. Per tant, el mapa polític encara pot tenir forts canvis.
Unes eleccions de conseqüències continentals
Brasil és un país de dimensions continentals i el pes específic de la seva economia afecta al conjunt d’Amèrica Llatina.
El gran projecte polític-electoral iniciat amb el cop institucional que va derrocar a Dilma Rousseff, busca legitimar-se electoralment, amb grans contradiccions. Juntament amb els atacs als drets i condicions de vida del poble treballador aprofundits per Michel Témer, es radicalitza la degradació de la democràcia representativa brasilera.
L’enfortiment dels poders no triats pel poble, com el poder judicial, amb totes les seves arbitrarietats, o les Forces Armades i la seva creixent intervenció en la vida política del país, les esglésies i la imposició de la seva moral conservadora, són un obstacle per a l’organització i la lluita dels treballadors, les dones, els negres, els joves, la diversitat sexual, els pobles originaris, per la defensa dels seus drets i condicions de vida.
El que passi en les eleccions d’aquest diumenge promet sacsejar el mapa polític de tot el continent. Però el que passi després del diumenge, l’organització i lluita dels treballadors i el poble en els seus llocs de treball i estudi per superar a les seves adreces i escombrar a l’extrema dreta i el colpisme, seran determinants. | 
