Agrupació estudiantil No Passaran

El moviment estudiantil ha estat als carrers defensant el dret a decidir del poble català des del 20 de septembre. Ocupant el rectorat de la Universitat de Barcelona, en les manifestacions multitudinàries defensant poder votar l’1 d’octubre, i després, defensant els seus resultats i lluitant contra la repressió. Som part d’una joventut que activament ha participat en l’ocupació de col•legis, les vagues del 3 d’octubre i del 8 de novembre, en els talls de carretera, en els CDR...

Des de No Passaran vam ser part de tot aquest procés que entenem només pot aconseguir els seus objectius des de l’impuls de la movilització i l’autoorganització de la joventut juntament amb la classe treballadora. Ho vam fer també unint a la defensa de les demandes democràtiques del poble català les reivindicacions històriques del moviment estudiantil encara sense resoldre. Com per exemple, la gratuïtat de l’educació, a tots els nivells; l’eliminació de les notes de tall per a accedir a la universitat i l’implementació de beques-salari; acabar amb la precarietat del personal docent d’escoles i universitats; l’augment del pressupost i dels recursos per a l’educació en base als impostos a les grans fortunes; la separació efectica de l’Esglèsia i l’Estat, i per tant el fin del concerts i la financiació a centres de l’Opus Dei; i l’expulsió de les empreses de les universitats.

Juntament a molts altres estudiants independents vam lluitar per promoure assemblees de base que organitzessin a tot l’estudiantat juntament amb el personal docent i administratiu, entenent que és la manera més democràtica per a poder decidir, organitzar-se i lluitar, oposant-nos a la lògica de les movilitzacions puntuals i organitzades burocràticament des de dalt que va impulsar des d’un principi la plataforma Universitats per la República.

En tot aquest marc de movilitzacions, el PP va aplicar l’article 155 amb el suport del PSOE, Cs i la Corona. Un article que imposa unes eleccions il•legítimes en mitg d’un atac repressiu sense precedents, amb la Generalitat intervinguda, l’autonomia catalana suspesa, presos polítics i centenars de querelles. S’identifica a participants dels CDR i es crida a declara a professors per “adoctrinament” a les aules i continua l’amenaça d’intervenir l’escola catalana, que no és res nou per al PP com ja va advertir Wert sobre “espanyolitzar als alumnes catalans”.

És per això, que el primer que els estudiants amb memòria no podem oblidar aquest 21D és el cop institucional del PP, amb el suport del PSOE-PSC, i de Cs. Partits que no només han defensat l’aplicació del 155 i totes les mesures repressives portades a cap pel govern central, sinó que també els hem podem vist manifestant-se juntament amb l’extrema dreta per a l’ “unitat d’España”. No oblidem que el PSC, ERC i ICV-EUia governaven la Generalitat -i amb Joan Saura (ICV) de conseller d’Interior- quan es reprimia al moviment estudianti que lluitava contra l’implantació del Pla Bolonya.

El segon que no podem oblidar, és l’equidistància que mostren els comuns, adaptats cada cop més a una posició de “pota d’esquerra” del règim amb el discurs de “passar pàgina” , renunciar a la república i assumir que els marcs legals del 78 són infranquejables. Tot i que Podemos i Catalunya en Comú-Podem hagin denunciat el 155, han donat l’esquena a les demandes democràtiques del poble català que es van expressar l’1O i han oposat al moviment democràtic una falsa “agenda social”.

Diem falsa perquè per a desenvolupar-la busquen com a socis al PSC o a ERC. Al partit del 155 i al de les retallades dels últims anys a Catalunya, respectivament. El missatge que des de la formació ens arriba als estudiants i a la joventut que hem estat als carrers defensant el dret a decidir, contra la repressió i defensant el mandat de l’10 és “torneu a casa i oblideu. Per a vosaltres no hi ha res”.

No pequem d’ingenuïtat i sabem que les demandes democràtiques del moviment català han sigut desviades per la direcció del procés, ERC i PdeCat, que des del principi van “abandonar” -o més aviat mai van tenir- l’” agenda social”. Ens sorpren? Clar que no. No albergàvem cap il•lusió en que els partits històrics de la burgesia catalana estiguessin diposats a promoure la gran movilització social necessària per a imposar la voluntat del poble català de construir la seva pròpia república.

Però a més a més, portem molt de temps denunciant que els partits del “processisme” són els que han estat al capdavant de les pitjors retallades i privatitzacions, de la pujada de tasses universitàries al 2012 que va expulsar a milers d’estudiants de les aules, de la repressió contra la classe treballadora i els sectors populars de Catalunya. No oblidem que sota el mandat d’Artur Mas (CiU) es va produir el violent desallotjament de Plaça Catalunya i l’intent de desallotjament de Can Vies, així com la posterior repressió.

Tampoc oblidem que ERC, en el marc del “Pacte per la Llibertat” amb Ciu al 2013, va fer concessions als convergents relacionades amb tres àmbits. Pels casos de corrupció, per les mesures econòmiques i socials; i pels escàndols amb els Mossos, salvant dos cops de la recusació parlamentària al cap de Mossos, Manel Prat, director general quan Esther Quintana va perdre un ull, i evitant que Ramón Espadaler comparagués pel mateix cas.

Per això estem radicalment en contra de la campanya que ha fet Universitats per la República- que agrupa organitzacions i sindicats estudiantils, inclosos els que estan relacionats amb ERC, PDeCat y CUP, amb el SEPC al capdavant- que sota la consigna “Votis el que votis, vota República” intentem promoure el vot entre la joventut per a ERC. PDeCat o la CUP. D’aquesta forma fan una crida a votar de forma amnèsica a partits com ERC o el PDeCat que no sols han duit endavant retallades, privatitzacions i repressió, sinó que a més a més són els mateixos que han traït el mandat de l’1-O i la defensa de la República.

Des de la nostra organització cridarem a votar a la CUP encara que som molt crítics amb el seu programa i no compartim la seva estratègia. Perquè sabem que una part de la joventut que acudirà a votar aquest 21 de Desembre a l’esquerra independentista ho farà convençuda de què la lluita per aixecar un vertader procés constituent a Catalunya ha de continuar. Alguns inclús ho faran amb fortes crítiques a la CUP que ha mantingut una política de seguidisme a la direcció del “processisme” que ha impedit que pogués proposar un full de ruta alternatiu davant la seva claudicació.

D’aquesta forma volem acompanyar als milers de joves que després de posar el cos contra la repressió l’1 d’Octubre, el 3 d’Octubre i el 8 de Novembre votaran a la CUP amb convençuts de què és necessari rompre amb la direcció del PDeCAT i ERC, que lluny de dur fins al final la voluntat del poble català, l’ha conduït a un carreró sense sortida que té el seu punt final en un nou govern autonòmic.

Perquè com nosaltres, creuen que és necessari continuar la lluita per una República del conjunt de la classe treballadora, les dones i la joventut. I que per a aconseguir-ho és necessari que l’esquerra independentista rompi amb la lògica de “mà estesa” i “unitat nacional” que ha mantingut fins ara. Malgrat que aquesta no és l’estratègia de la CUP en el seu programa, creiem que és l’única forma amb la qual podrà convertir-se en una vertadera alternativa a la direcció burgesa de Puigdemont i Junqueras.

Per aquest motiu, cridem a totes i tots els que comparteixen les nostres posicions a debatre les lliçons que ens deixen aquests dos mesos de mobilitzacions. També, a debatre com aixecar una alternativa anticapitalista i d’independència de classe que tingui, en les lluites que estan per venir, un nou full de ruta de la classe treballadora, les dones, la joventut i el conjunt dels sectors populars.