El proper 14 de novembre ha estat convocada una vaga contra el masclisme pel Sindicat d’Estudiants i Lliures i combatives. Les companyes que formem Pan i Rosas i Contracorrent tenim clar que hi ha motius de sobres per buidar les aules i omplir els carrers contra el patriarcat.
Domingo 11 de noviembre de 2018
Les dones som el blanc d’una ofensiva de les institucions que han demostrat ser profundament patriarcals com la judicatura, l’Església, la policia o la pròpia educació, clau per seguir reproduint el masclisme i la LGTBIfobia de generació en generació.
Per això el moviment feminista té com a tasca enfrontar a aquests enemics de les dones com vam fer a la històrica vaga del 8M, en les mobilitzacions contra la sentència de La Manada i la justícia patriarcal, cada vegada que avancem en l’autoorganització i coordinació en trobades de dones com l’últim a Gijón, etc. Aquest 14N pot ser una nova ocasió per aprofundir en aquest camí. No obstant això, ens sembla que aquesta convocatòria, en el seu programa i objectius, té grans límits que volem discutir.
Per descomptat partim de l’oposició a la manera unilateral, sense promoure un debat previ en el moviment de dones, en la qual s’ha convocat aquesta vaga. Aquesta forma d’actuar a la qual ens té acostumades el Sindicat d’Estudiants -i que tristament desde Libres y Combativas no es proposen superar-provoca el rebuig de moltes activistes i dificulta una participació més àmplia en la vaga malgrat les crides a la unitat, els quals només poden ser merament formals sota aquestes circumstàncies.
De fet, aquesta manca de debat determina una desconnexió entre les demandes més avançades que ve donant el moviment de dones i les reivindicacions d’aquesta vaga que es queden en reivindicacions extremadament moderades de l’aplicació fan principal garant al govern del PSOE. Al mateix PSOE de les reformes laborals; al de les diferents reformes educatives "socialistes", que van obrir la porta al procés de privatització de l’ensenyament; al qual va retallar en sanitat i educació, provocant que la cura de molts menors i persones grans i dependents recaigués, encara més, sobre les dones, aprofundint la seva precarietat i la seva doble càrrega laboral. Al PSOE del 155; al qual sustenta al règim del 78 i és defensor acèrrim de la Corona en un moment en què el qüestionament a aquesta obsoleta i reaccionària institució, s’expandeix. Aquesta setmana una delegació del Sindicat d’Estudiants es reunia amb el secretari d’Estat d’Educació per "posar sobre la taula les demandes per les que el moviment estudiantil" com afirmen en el seu comunicat. Unes demandes que davant la falta de debat previ estan enormement desconnectades de la realitat del moviment estudiantil i de dones com esmentàvem. A més creiem que aquesta actitud d’instar a la Ministra d’Educació a reunions "a porta tancada" lluny de despullar el caràcter reaccionari del govern del PSOE, contribueix a enfortir les il·lusions de diàleg amb un govern "progressista" desviant així l’eix de desenvolupament de l’autoorganització estudiantil i la mobilització als carrers.
Sobre les demandes, al SE proposa mesures disciplinàries contundents contra professors amb actituds masclistes. Davant el que ens preguntem qui decideix aquestes mesures i avalua els casos? Fins ara la pròpia direcció o rectorat dels centres, el clientelisme i grau d’amiguisme ha quedat més que demostrat a cop d’escàndol en els últims mesos.
Molts d’aquestes direccions universitàries a més ja incorporen les anomenades "Comissions d’Igualtat", que encara que van ser producte de la lluita de les dones, avui en la pràctica no serveixen. Són organismes burocràtics i en la majoria dels casos les estudiants no poden accedir-hi. Una lògica totalment coherent amb el fet que aquestes adreces facin pinya en suport als professors que han estat acusats d’assetjament o agressions sexuals. És per tot això que hem de lluitar per aixecar comissions de dones independents de les direccions dels centres d’estudi; en el cas de les universitats, independents de la casta patriarcal.
No podem parlar de mesures contra les actituds masclistes en els centres educatius sense posar en qüestió qui s’encarrega de gestionar-les. Nosaltres defensem que no hi haurà mesura efectiva si no està en mans de comissions independents de dones en què alumnes, professores i treballadores plantem cara al masclisme a les aules.
A més si la força del moviment de dones als carrers es canalitza cap a una estratègia que posa l’eix en exigir-li a les institucions educatives, institucions de l’Estat (el que reprimeix als que defensen els drets democràtics, que és còmplice del patriarcat, que expulsa immigrants i persegueix activistes) "mesures" més dures per als agressors, pot acabar en una legitimació d’aquestes institucions, mentre es crea la il·lusió que amb càstigs individuals es pot acabar amb l’opressió cap a les dones.
El SE també "exigeix al govern la implementació d’una assignatura d’educació sexual avaluable i obligatòria". És clar que els actuals plans d’estudi són profundament masclistes i retrògrads, que també invisibilitzen i exclouen les dones i tot el col·lectiu LGTBI. D’aquí la necessitat de lluitar pel que creiem ha de ser una educació sexo-afectiva lliure, sense la intromissió de l’Església. Educació sexual existeix. El problema és que moltes vegades es deixa en mans d’empreses privades amb interessos propis que no són els d’impartir una educació sexual integral i sense tabús. Per pensar en una educació sexual totalment lliure, lluny dels tabús socialment establerts i perpetuats per la moral catòlica passa per pensar en mans de qui està el control d’aquests plans i la manera de impartir-los.
El model educatiu actual està influenciat enormement per l’Església catòlica. L’Estat espanyol és suposadament aconfessional, però el Règim, amb les seves diferents governs de torn inclosos els del PSOE, manté els privilegis de la santa seu a l’educació. A l’Estat gairebé el 30% dels centres educatius són concertats, dels quals el 90% són catòlics cosa que respon als privilegis, ajudes econòmiques i facilitats que posseeix la divina institució per crear centres educatius. Però a més també és coneguda la ingerència de l’Església en l’educació pública. La Constitució Espanyola garanteix "el dret que assisteix els pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves conviccions" en l’article 27.3 el que garanteix a "cop de constitució" la intromissió de l’Església en la educació i en les nostres vides. La unió que avui existeix entre l’Església amb l’educació i altres institucions de l’Estat és innegable.
La baralla per una educació sexual veritablement lliure passa per la separació de l’Església i l’Estat. És per això que sorprèn que entre les demandes de la convocatòria llançada pel SE no aparegui aquesta qüestió.
De la mateixa manera no creiem que la clau de l’educació sexual passi per l’avaluabilitat de la mateixa. L’actual model educatiu és tremendament excloent. Els índexs d’"abandonament escolar" són elevadíssims. Les i els estudiants suportem una model educatiu que ens "posa a prova" seguint la lògica imposada pel model productiu. Un model que promou valors com la competitivitat i l’adoctrinament. Per això no podem imaginar una educació sexe-afectiva lliure que repliqui els patrons del model pedagògic actual al servei del sistema capitalista.
Des de les agrupacions Pa i Roses i Contracorrent donem suport, participem i impulsem la convocatòria del 14 de novembre. No compartim el mètode de la convocatòria, com ja assenyalàvem, però sí la necessitat de la mateixa. Ens sembla important que la joventut estudiantil es posicioni contra les violències masclista i l’expressió del patriarcat dins i fora de les aules, continuant i aprofundint l’experiència del 8M i en com lligar-la a la resta de sectors que avui lluiten contra el Règim. Però considerem que és fonamental que els i les estudiants puguin decidir aquestes convocatòries i el seu contingut en assemblees democràtiques, afavorint així l’autoorganització de l’estudiantat per lluitar pels seus drets.
I alhora que impulsem la convocatòria de vaga críticament amb els mètodes burocràtics de l’ES, fem una crida a la resta d’organitzacions estudiantils, sindicats i assemblees a prendre aquesta data com una més en el calendari de mobilitzacions estudiantils. A posar en peu assemblees de base, massives, en què participe el conjunt de l’estudiantat i el personal docent i no docent, i no a boicotejar la convocatòria, com hem vist en altres ocasions.
Apostem per les aliances entre el moviment feminista, el moviment estudiantil i el moviment obrer per així poder aixecar una sola lluita contra el règim del 78. Perquè és el mateix Estat, amb la seva justícia patriarcal per a rics, el que ens imposa taxes i retallades en l’educació o concedeix privilegis a l’Església; el mateix que retalla les pensions i ens imposa la precarietat laboral; el mateix que manté la Llei d’Estrangeria perseguint i criminalitzant les persones immigrants; el mateix que ataca la llibertat d’expressió i el dret a l’autodeterminació; o el mateix que naturalitza les agressions sexuals, la violència cap a les dones i els feminicidis. Estem per la unitat de les lluites i per un moviment estudiantil feminista i anticapitalista que revolucioni les aules per a revolucionar la societat.
Contra les violències masclistes i patriarcals!
Per una educació antipatriarcal i anti imperialista!
Fora els continguts heteronormatius i racistes dels nostres plans d’estudi!
Per la separació efectiva de l’Església i l’Estat! Prou de privilegis a la casta eclesiàstica!
Per comissions de dones i LGTBI veritablement independents de la casta acadèmica i la patronal! L’única manera d’enfrontar la violència masclista i la LGTBIfobia en els nostres centres d’estudi.
Per una educació pública radicalment democràtica, gratuïta i sense precarietat!
Per un moviment estudiantil de base i combatiu!
Perquè no volem ni una menys!
