El Circulo Rojo entrevista a Claudia Cinatti, columnista internacional de La Izquierda Diario sobre el triomf de Bolsonaro i l’avanç de les dretes, la relació amb Trump i les disputes amb la Xina.
Martes 30 de octubre de 2018
El Circulo Rojo entrevista Claudia Cinatti, columnista internacional de La Izquierda Diario, sobre el triomf de Bolosnaro i la seva relació amb l’avanç de "les dretes" al món, la relació amb Trump i les disputes amb la Xina a la regió. Escolta a continuació l’àudio o llegeix l’entrevista completa.
Com veus l’avanç d’aquesta dreta al Brasil en el marc del desenvolupament de les dretes en el món?
Evidentment tenen diversos elements en comú, amb una tendència que es ve aprofundint, sobretot, a partir de la crisi el 2008 i d’una liquació del centre polític que havia estat hegemònic en el moment pic de la globalització i el neoliberalisme. Llavors la qüestió de Bolsonaro té molt en comú amb l’ascens electoral d’aquestes variants d’extrema dreta. El fenomen polític és l’enfonsament dels partits tradicionals, en el cas del Brasil el PSDB que era el que hegemonizaba per dreta l’espai antipetista, i que ara ha passat a ocupar Bolsonaro.
Ara bé, el bolsonarisme no és un fenomen hegemònic, i crec que si només el llegim com un gir a la dreta o com un ascens de l’extrema dreta ens equivocarem, perquè el fenomen més profund és de polarització política i social.
L’extrema dreta no és igual a tot arreu. A Europa les variants d’extrema dreta tenen un perfil sobiranista i nacionalista. El mateix Trump és una combinació de conservadorisme social i proteccionisme econòmic. Bolsonaro per la seva banda té un programa estrany per a aquest tipus de dreta que és un programa d’obertura, gairebé neoliberal clàssic. Llavors es veu que són fenòmens heterogenis, però és una tendència que es ve imposant, almenys en aquesta primera etapa, on la crisi dels partits tradicionals és capitalitzada per aquestes variants d’extrema dreta.
No obstant això, no es pot llegir com una cosa lineal, on per exemple si prenem el cas d’Amèrica Llatina, i veiem a Mèxic que és el segon país en importància de la regió, la tendència és l’oposada, on va guanyar López Obrador, que és una tendència contraposada a la de Bolsonaro.
Quina relació hi pot haver entre el triomf de Bolsonaro al Brasil i un possible triomf del trumpismo a les eleccions dels Estats Units?
L’alineament, almenys en principi, del govern de Bolsonaro s’ha sitat en el camp del trumpisme inclús fent declaracions pel que fa a la relació amb la Xina. La relació és amb aquest sector de la dreta.
El problema que té Bolsonaro amb el seu aliat nord-americà, és que Trump no és un Govern molt estable i que ara va a disputar una elecció de mig mandat molt complicada. Això és així perquè Trump es basa en una divisió molt profunda, és un Govern polaritzador, no és un Govern amb polítiques hegemòniques. El que té a favor és que l’economia nord-americana ho ve ajudant. Però no és un president molt popular i s’ha posat al centre de la campanya, convertint en els fets a les eleccions de mig mandat nord-americanes en un referèndum sobre el seu Govern.
És una jugada perillosa perquè, com assenyalen totes les enquestes, és molt probable que els demòcrates guanyin la majoria a la Cambra de Representants, el que debilita la seva posició i la seva governabilitat. És a dir que a Bolsonaro no li garanteix en si mateix estabilitat estar amb Trump, en una situació molt volàtil i amb una situació econòmica en la qual tots els analistes assenyalen que el creixement no és sostenible en el llarg termini.
Per això per Bolsonaro ser "amic" de Trump no li garanteix ni estabilitat ni governabilitat.
Com juga el triomf de Bolsonaro en la disputa que hi ha entre la Xina i els Estats Units a la regió?
Evidentment Amèrica Llatina està en el focus d’aquesta guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. La posició de Bolsonaro és del costat del Trump. Ara bé, la participació de la Xina en l’economia de la regió i en particular del Brasil és molt important.
La relació de l’economia brasilera amb la Xina és fonamental, és la principal destinació de les seves exportacions de soja i de mineral de ferro, forma part dels BRICS ... Llavors no sembla que això es resolgui d’una manera senzilla, per més que Bolsonaro faci declaracions en contra de la Xina i prengui el bàndol dels Estats Units. Això tampoc vol dir que estant amb els Estats Units vagin a arribar automàticament inversions per al Brasil, si no es generen les condicions i el Govern de Bolsonaro no és capaç de passar totes les reformes i privatitzacions que li convingui als Estats Units. Llavors jo crec que en aquest punt Brasil i la regió, seguirà sent un terreny de disputa.
Et por interessar: Entrevistas y análisis: programa especial de El Círculo Rojo sobre el triunfo de Bolsonaro en Brasil
