PRESOS POLÍTICS CATALANS. Judici polític al procés: comença la “Causa General” contra l’independentisme

Que el judici iniciat aquest dimarts al Tribunal Suprem és una “Causa General” contra l’independentisme català és cada vegada més evident. En contra de la voluntat del Suprem el desenvolupament del judici pot ser una oportunitat per a demostrar pas a pas tota aquesta farsa. Els esforços de tertulians de tots els mitjans, des d’Intereconomía fins a la Sexta, per dir el contrari hauran d’augmentar. Se’ls posa difícil la cosa als Marhuenda o als Sardá -en això coincideixen- per a vendre la moto que estem davant un “judici independent” en una “democràcia consolidada”.

La imatge de tot un govern, la presidenta del Parlament i els dos dirigents de les principals entitats sobiranistes assegut en la banqueta parla per si sola. Que en un judici tan "exemplar" les qüestions prèvies hagin ocupat en la seva exposició més de 8 hores ho confirmen. Aquesta primera jornada, en la qual han pres la paraula tots els advocats de la defensa, ha estat tot un repàs dels innombrables drets democràtics fonamentals vulnerats durant el procés d’instrucció a càrrec del jutge Llarena. Tota una operació de construcció de relat jurídic per a apuntalar les acusacions de rebel·lió, sedició i malversació amb les quals se sol·liciten penes més altes que les que en el seu moment es van demandar als colpistes del 23F.

Podríem parlar de les desenes de proves presentades per la defensa no admeses, els testimoniatges denegats -entre ells els d’un bon nombre de premis Nobel de la pau i entitats internacionals de Drets Humans, als quals ni tan sols se’ls permet participar com a observadors-, dels temps a contrarellotge que han denunciat els lletrats de la defensa per a estudiar la documentació, la negativa a retardar l’inici del procés per a poder garantir el dret de defensa en una causa amb milers de folis...

Però ens detindrem en tres de les vulneracions de pes: els acusats han vist vulnerats sistemàticament drets fonamentals amb l’instrument d’una presó provisional injustificada, el tribunal ha estat conformat “a la carta” per a garantir una sentència condemnatòria i el sumari ha estat construït a base de registres i informes policials al més pur estil Villarejo i Corcuera.

L’advocat d’Oriol Junqueras, Van den Eynde, ha arremès contra la injustificada presó preventiva que pateixen 9 dels 12 encausats, i que ha suposat una autèntica “banalització de la llibertat”, a més d’un minvament considerable del seu dret a la preparació de la seva pròpia defensa. Van den Eynde ha denunciat que durant aquests mesos “s’han vulnerat pràcticament tots els drets. El dret a la intimitat, la inviolabilitat i domicili, el dret a la reunió i manifestació, el de llibertat de moviment”.

Recordem que alguns dels presos polítics catalans van ser posats en llibertat sota fiança després de la primera declaració, uns altres abans de les eleccions del 21D... i que malgrat això no van prendre el camí de l’exili. Encara així, l’alt Tribunal ha continuat al·legant el “risc de fugida” per a privar-los de llibertat malgrat no existir sentència condemnatòria alguna contra ells.

Que la presó preventiva no respecta cap dels supòsits legals en què es pot aplicar és una opinió generalitzada molt més allà de l’independentisme. Organisme gens sospitosos de sediciosos com Amnistia Internacional o l’Alt Comissionat per als DD.HH. de l’ONU l’han denunciat com a injustificada.

Jordi Pina, advocat dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, i de Jordi Sànchez, ha defensat una vegada més la recusació de 4 dels 8 magistrats que componen el tribunal, incloent el seu president, Manuel Marchena. Un recurs ja rebutjat amb anterioritat, a pesar que tots ells han emès opinions sobre la causa durant el procés d’instrucció, quelcom completament prohibit.

No oblidem que el president va ser el candidat fallit del PSOE i el PP per a presidir el Consell General del Poder Judicial, i va haver de dimitir davant la filtració dels missatges del grup de whatsapp del PP al Senat en el qual es vanaven que amb aquest nomenament es garantien conservar el control de la sala en la qual avui s’obria el judici del 1-O.

Però si encara quedava algun dubte del "independent" del tribunal conformat, avui mateix Pablo Casado ha deixat clar en el Parlament que gràcies al PP els independentistes estan sent jutjats en el Tribunal Suprem. Si no fora per ells, s’asseurien en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i “serien jutjats per jutges triats pels independentistes al Parlament”.

Sobre els dossiers i proves fabricats per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil -el manteniment del relat de Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat per a fonamentar les acusacions de rebel·lió o sedició- la intervenció de l’advocat de Jordi Cruixart, Benet Salellas, ha posat al descobert com “la puntada a la porta” va ser la tònica dels registres i actuacions prèvies al referèndum. L’Operació Copèrnic sembla que va tirar de la Llei Corcuera, la del ministre socialista condemnat pels GAL i que autoritzava la “puntada a la porta” sense autorització judicial. Van passar per alt els “piolins” que aquesta llei està derogada des de 1993.

Respecte als registres de la seu de la Conselleria d’Economia, Salellas ha explicat que “bona part del registre, davant del qual es van articular protestes que avui són objecte de judici, es va practicar sense autorització judicial”. El jutjat número 13 que va ordenar l’operatiu només va autoritzar a registrar quatre despatxos, però la Benemèrita ho va fer extensiu a tot l’edifici. Aquest mateix dia la Policia Nacional va tractar sense èxit de fer el mateix en la seu la CUP, registrar-la sense cap ordre judicial. Quelcom que li va anar impossible gràcies a la massiva concentració que es va realitzar per a envoltar-la i impedir l’assalt il·legal.

Salellas ha posat també de relleu com els informes de la Fiscalia elaborats sobre la base de les informacions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, estan replets de pàgines en què es converteixen en fets delictius manifestacions pacífiques, tuits o declaracions en actes públics.

En els tres mesos que queden de judici - ah si!, se m’oblidava que els tempos vénen determinats per la intenció que no coincideixin amb les eleccions de maig, tot molt independent- aquest continuarà sent notícia. No perquè el que allí esdevé vagi a ser realment rellevant per a la sentència que surti. Aquesta serà obra d’un escrivà, la Judicatura, però no es redactarà sobre la base de proves i testimoniatges, sinó del que es consulti i negociï amb Sarsuela, Moncloa i les dretes. De les negociacions entre aquests actors -tots són part de l’acusació, des de Vox amb la “popular” fins als partits del règim i el Rei per mitjà de Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat- dependrà el resultat d’aquesta “Causa General”.

Com denunciava l’advocat Salellas a la seva sortida del Suprem, el que es decidirà en aquestes setmanes no és només fins on arribarà repressió al moviment democràtic català. L’antecedent que deixa la sentència posarà en la picota drets democràtics fonamentals per al conjunt de l’Estat espanyol.

És per això que les mobilitzacions contra el judici i per la llibertat dels presos polítics han de ser preses pel conjunt de l’esquerra i els sectors democràtics de tot l’Estat. Cal preguntar-se: a què espera Podemos i IU per a sumar-se obertament als actes de protesta que ja s’estan preparant? Tornaran a amagar el cap com van fer durant l’aplicació del 155 en 2017?

És urgent posar en peu un gran moviment contra la repressió en tot l’Estat, que pot tenir una primera gran demostració de força en la manifestació a Madrid del pròxim 16 de març, que fortifiqui la unitat dels sectors populars de tot l’Estat per a combatre un règim cada vegada més repressiu i l’ascens de l’extrema dreta que ve esperonat per aquest gran “a por ellos” que aquest dimarts ha tingut una nova fita.