JUDICI PRESOS POLÍTICS. Tot el que has de saber sobre el judici als líders sobiranistes

Davant la imminència de l’inici del judici, t’expliquem el més rellevant d’un procés judicial que no és altra cosa que el seguiment del curs reaccionari del Règim de l’Estat espanyol en vies d’aixafar el moviment democràtic català. Un judici que no només atenta contra la direcció sobiranista, sinó al conjunt de les aspiracions pel dret a decidir de milions de catalans.

-Quan comença el judici?

Definitivament el judici contra els líders independentistes començarà el pròxim dimarts, 12 de febrer. Després de la filtració com a possibles dates per al 5 o 6 de febrer, el Tribunal Suprem feia publica la interlocutòria i confirmava aquesta data com a inici el mateix dia en què els presos polítics eren traslladats a Madrid.

Segons fonts pròximes al Suprem, el tribunal que ha de jutjar als presos i que encapçala Manuel Marchena va estar fins a aquest dia estudiant quines proves acceptar o desestimar i d’aquí ultimar l’escrit final dels magistrats.

A més, el tribunal ha denegat un nou ajornament davant la sol·licitud de les defenses d’Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull mitjançant sengles escrits en els quals demanaven que es garanteixi el dret a la defensa deixant un espai de tres setmanes entre la interlocutòria i l’inici del judici.

Està previst que el judici per a aquesta macro causa s’allargui entorn d’uns tres mesos amb sessions de matí i tarda els dimarts, dimecres i dijous. Cal tenir en compte que els escrits de les defenses sobrepassen els 1.800 folis.

El que si ja s’ha produït és el trasllat dels nou líders polítics que estan a la presó per orde del mateix Marchena i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. El passat 1 de febrer, Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Joaquim Forn -presos en la presó de Lledoners-, Carme Forcadell -e Mas d’Enric- i Dolors Bassa -a la presó de Puig de les Basses- eren traslladats en un operatiu que va consistir en dues fases. Els Mossos d’Esquadra van ser els encarregats de portar-los fins a la presó de Brians II i una vegada allà la Guàrdia Civil va iniciar la resta de trajecte fins a Soto del Real i Alcalá Meco en un autobús i de forma individualitzada entre els propis presos.

Cal ressaltar que durant el transcurs del trasllat es van produir episodis de burla i insults cap als presos polítics per part d’agents de la Guàrdia Civil, com és el cas d’un dels membres que anaven en els furgons dels GRS de la Guàrdia Civil, el qual en una piulada del seu compte personal els acusa de "colpistes ultranaZionalistas".

-Qui va a judici i de que se’ls acusa?

En total són 18 els dirigents independentistes que s’asseuran en el banc dels acusats. A part dels líders sobiranistes que estan a la presó, hauran de presentar-se davant el Tribunal Suprem els ex consellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila.

La Fiscalia acusa a Junqueras, Sánchez, Cuixart, Forcadell, Turull, Rull, Romeva, Bassa i Forn de delictes de rebel·lió i malversació i demana per a ells penes que van dels 16 fins als 25 anys de presó. Cal recordar que tots ells porten més d’un any a la presó provisional, a excepció de la presidenta del Parlament que va ingressar definitivament al març de 2018. Per part seva, Mundó, Borràs i Vila estan acusats de malversació i desobediència greu, tots amb peticions de 7 anys de presó.

A més, els membres de la Mesa del Parlament, Anna Simó, Joan Josep Nuet, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Lluís María Coromines i l’ex diputada de la CUP, Mireia Boia, estan citats davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, acusats de desobediència greu.

A més de la Fiscalia, es presenten també com a acusacions particulars l’advocacia de l’Estat i Vox. Aquesta última manté una elevada petició de penes de presó que van des dels 74 anys per a Junqueras i la majoria dels exconsellers per rebel·lió, organització criminal i malversació, als 12 que demanda per als membres de la Mesa del Parlament per organització criminal i desobediència; passant pels 52 anys per a Forcadell, Cuixart i Sànchez per rebel·lió i organització criminal. Totes les defenses han assenyalat que cap dels seus representats contestarà a les preguntes del partit d’extrema dreta durant el judici.

Finalment, en finalitzar el judici contra els 18 acusats, s’obrirà la vista oral contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra. El major Josep Lluís Trapero, l’ex director Pere Soler, la intendent Teresa Laplana i l’ex secretari general d’Interior César Puig estan cridats davant l’Audiència Nacional.

Els que no estan cridats a asseure’s davant el tribunal són els dirigents sobiranistes exiliats com el president Carles Puidemont o els ex consellers, Antoni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, així com Marta Rovira d’ERC i Anna Gabriel de la CUP, malgrat que tots van ser processats pel jutge Pablo Llarena durant la fase d’instrucció.

Els escrits d’acusació vinculen a l’ex vice president Junqueras i els altres exconsellers a la realització i difusió prèvia del referèndum independentista celebrat l’1 d’octubre de 2017. Quant als membres de la Mesa del Parlament, la Fiscalia i l’advocacia de l’Estat els situa com a responsables de l’aprovació de les lleis de Referèndum i de transitorietat els dies 6 i 7 de setembre de 2017. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ANC i Òmnium respectivament, són a ulls de les acusacions els responsables civils de cridar les masses a mobilitzar-se i impedir que les forces de seguretat acatessin les ordres judicials tant el 20 de setembre com el mateix dia del referèndum.

-Qui conforma el tribunal i quines garanties democràtiques hi ha?

El tribunal que jutjarà als presos polítics i als altres acusats està conformat per set magistrats del Tribunal Suprem, dels quals al capdavant es troba Manuel Marchena. Gairebé tots compten amb una dilatada trajectòria conservadora i amb algunes ombres que fan més que dubtosa les garanties democràtiques que reclamen les defenses dels acusats.

Manuel Marchena és el president i jutge ponent en aquesta mega causa. Presideix la sala segona des de 2014 gràcies a la majoria conservadora del Consell General de l’Estat. És un jutge molt pròxim a José María Aznar i durant les seves legislatures va estar molt ben situat com a fiscal. Com a "gestes judicials" cal ressaltar que va ser el responsable d’arxivar les denúncies contra l’ex ministre de l’Interior i l’ex director de l’Oficina Antifrau de Catalunya per revelació de secrets, prevaricació i malversació de fons.

Andrés Martínez Arrieta i Juan Ramón Berdugo tenen en el seu "historial" haver absolt als agents de la Guàrdia Civil acusats de torturar a Igor Portu i Mattin Sarasola per l’atemptat perpetrat a l’aeroport de Barajas. El 2019 el Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat a l’Estat espanyol per no haver investigat les tortures.

Antonio del Moral és un altre dels jutges vinculat al sector més conservador i amb forts llaços amb l’Opus Dei. És conegut també per haver rebaixat la sentència de l’Audiència Nacional a Iñaki Urdangarin.

Luciano Varela té al seu honor el fet de ser fundador de Jueces para la Democracia i alhora participar activament en el judici contra Baltasar Garzón per la recerca dels crims del franquisme. Ana María García Ferrer i Andrés Palomo, són els altres dos magistrats que componen el tribunal.

Sens dubte, vists els antecedents dels magistrats, dels quals més de la meitat han dirigit o participat en causes de caràcter nacionalista, es fa difícil buscar que el judici als dirigents independentistes pugui comptar les mínimes garanties democràtiques.

De fet, la interlocutòria del tribunal no accepta la petició de les defenses de que puguin entrar a la sala diferents observadors internacionals. A part de International Trial Watch- Catalan Referèndum Case, són desenes les organitzacions internacionals de drets humans que tenien intenció d’assistir. El Govern i la fiscalia ja s’havien pronunciat anteriorment en el mateix sentit del tribunal.

En la mateixa línia, el tribunal ha denegat la citació com a testimonis de nombroses figures intel·lectuals com Noam Chomsky o Paul Preston proposats per la defensa dels acusats. D’igual forma, el tribunal que dirigeix Marchena ha desestimat la citació del Rei Felipe VI, emparat per la llei d’enjudiciament criminal, així com la presència del president Carles Puigdemont.

Tot això, tenint en compte que el judici per l’1-O és un pas més en l’ofensiva reaccionària que des del Règim de l’Estat espanyol es ve aixecant per a escapçar definitivament a la direcció sobiranista i aixafar al moviment democràtic català d’arrel. És important remarcar que per a tancar la crisi catalana en clau reaccionària, el govern del PP, amb el suport de la Corona, Cs i el PSOE, van decidir posar al capdavant al Poder Judicial deslligant una sort de "supremocracia" que atenta avui dia contra el conjunt de les llibertats democràtiques.

Un Poder Judicial que, d’altra banda, ha mantingut fins a l’actualitat els seus fils de continuïtat amb la judicatura franquista. Cal recordar que tots els jutges de la dictadura van mantenir el seu càrrec en la democràcia i la major part van ser promocionats o traspassats a un tribunal de nova creació com és l’Audiència Nacional, successora del franquista Tribunal de Orden Público.

-Vaga general i mobilitzacions davant l’imminent judici als presos polítics

Davant l’imminent inici d’aquest procés judicial que atenta no només contra els líders polítics, sinó al conjunt de les aspiracions democràtiques al dret d’autodeterminació de milions de catalans, les diferents organitzacions independentistes estan impulsant nombroses campanyes de protesta i manifestacions en vies a una mobilització permanent mentre es prolongui el judici.

Ja el mateix divendres passat, dia en què s’efectuava el trasllat dels presos a Madrid, l’Assemblea Nacional Catalana convoca concentracions en les principals capitals catalanes sota el lema #fakejustice i #makeamove. A més, des de primera hora del trasllat va haver-hi un acompanyament massiu amb banderes ‘estelades’ durant el primer tram del trasllat en zones i ponts del territori català. Cal destacar que, per part seva, els Mossos d’Esquadra es van emprar amb repressió cap a nombrosos manifestants en diferents punts, especialment en els primers metres després de les sortides des de les presons catalanes.

D’altra banda, l’ANC presentava fa ja unes setmanes la seva campanya internacional de denúncia i mobilitzacions contra el judici amb manifestacions previstes per al dia que que comenci el procés judicial a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Manresa i Vic, entre altres municipis de Catalunya.

A més, està previst que en altres ciutats europees com París, Londres, Berlín, Roma, Ginebra o Brussel·les se celebrin també diferents mobilitzacions durant el transcurs del judici, encara que sense dates confirmades.

I per part de la Intersindical-CSC es convoca a una vaga general per al pròxim dia 21 de febrer amb el lema “Sense drets no hi ha llibertat” i coincidint amb el setè aniversari de l’aprovació de la reforma laboral del PP i l’exigència de la derogació d’aquesta. A l’espera que altres centrals sindicals s’adhereixin, l’ANC i Òmnium, així com ERC, JxCat i Demòcrates i l’esquerra independentista, entre ells la CUP i els CDR, han fet públic el suport a la convocatòria de vaga.

Des de la CUP també fan una crida a la mobilització des del mateix dia en què comenci el judici. En paraules del diputat cupaire Vidal Aragonès, des de la formació independentista "s’estan plantejant concentracions en centres de treball i d’estudis per a preparar amb més força la jornada de vaga del 21".

I per part dels Comitès de Defensa de la República (CDR) fan també una crida de #CamíALaVagaGeneral, a més de preparar nombroses accions de protesta durant el transcurs del judici i criden a estar atents a les diferents convocatòries a través de les xarxes socials.

Les jornades de vaga general convocades i les diferents manifestacions poden convertir-se en les primeres grans accions de protesta massiva, no només contra el judici als presos polítics independentistes i la repressió del Règim de l’Estat espanyol, sinó també per a reprendre amb més força la lluita i la mobilització als carrers per la defensa del mandat del 1-O.