Nou cop a la llibertat d’expressió. L’Audiencia Nacional fa pública la sentència amb la qual condemna a dos anys de presó al raper Pablo Hasel per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona.
Sábado 3 de marzo de 2018
El raper Pablo Hasel ha estat condemnat per l’Audiencia Nacional a dos anys i un dia de presó i a pagar una multa de 24.300 euros per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona i a les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Pablo Hasel ja va ser condemnat a dos anys de presó pel Tribunal Suprem també pel delicte d’enaltiment del terrorisme per diverses de les seves cançons en 2015.
Després de conèixer la sentència, l’artista ha expressat en twitter la seva opinió, deixant clara la imparcialitat de la justícia, quelcom que en els últims anys ve quedant bastant explícit.
Por esta canción y otras iré preso 5 años con todo sumado. Si hubiera dicho que catalanes, inmigrantes, antifascistas u homosexuales, merecen bombas, estaría protegido por los jueces fascistas que me han condenado. https://t.co/ObZrQrg8Un
— Pablo Hasel (@PabloHasel) 2 de marzo de 2018
Gir repressiu
La persecució judicial a artistes, cantants, sindicalistes i activistes socials i polítics que ve desenvolupant-se des de fa anys respon al gir repressiu que, com en el cas de Pablo Hasel, tracta de fer callar qualsevol veu crítica amb el règim. El cas de les Títeres desde abajo, encara que no va ser el primer, va ser el que mediàticament va expressar per primera vegada la situació de gir repressiu dirigida pel govern del PP i que compta amb la complicitat i suport de jutges i fiscals. Un clima de coacció a la llibertat d’expressió en l’Estat espanyol que ve aprofundint-se des de fa uns anys.
No podem dir que la repressió és quelcom nou en l’Estat espanyol. La repressió és una pràctica pròpia del sistema capitalista i els règims que el sustenten, però la veritat és que s’ha aprofundit en els últims anys en una política de mà dura. Des que la joventut, els treballadors i altres sectors populars van irrompre contra aquest Règim polític, el govern del PP ha desplegat una campanya repressiva i de criminalització que hem d’enfrontar.
Cantants com César Strawberry, Valtonyc, o els integrants de La Insurrección, per nomenar alguns dels casos més mediàtics, han sofert condemnes o judicis per cançons o comentaris en xarxes socials en els últims mesos.
Però els rapers no són els únics, ningú s’escapa a l’escalada repressiva ni a la banqueta de l’Audiencia Nacional. El periodisme alternatiu també ha estat objecte d’aquesta mà dura i coacció. Noms com Boro, periodista de la Haine acusat de la mateixa manera de “enaltiment del terrorisme” segur ens sonen pel seu pas per l’Audiencia.
Tuiters com Cassandra, absolta recentment pel Tribunal Supremo, però qui va ser condemnada per la pròpia Audiencia o Alfredo Ramírez, el primer tuiter a entrar a presó engrosseixen la llista de crítics, que en la majoria dels casos es van enfrontar al règim amb la letal arma de l’humor.
La llista continua i el govern no s’oblida de perseguir a molts altres activistes i militants. Molts d’ells perseguits, detinguts i empresonats simplement per formar part de col·lectius i organitzacions d’esquerra. Alfon, Andrés Bódalo, Pablo, Jorge i Iñaki, els detinguts en la vaga del 14N, i impossible no nomenar el cas dels joves de Alsasua, o el cas recent del Secretari General de la CGT de Catalunya Ermengol Gassiot, són alguns dels casos més destacats però que tan sols encapçalen una llarga llista d’acusats, condemnats i perseguits. Desenes de treballadors, sindicalistes i activistes, que simplement per defensar els seus drets són perseguits, especialment quan és el dret de vaga.
Jutges i fiscals semblen tenir dues vares de mesurar bastant oposades. Mentre condemnen a anys de presó als que expressen la seva opinió sobre la Corona, la unitat d’Espanya i el règim heretat del franquisme, toquen al mateix temps amb vellut a polítics corruptes, empresaris i banquers que de forma més que provada porten dècades robant diners públics.
Davant aquest intent per silenciar les crítiques a aquest règim i el sistema que defensa, els sindicats i les organitzacions socials i polítiques que es defineixen mínimament democràtiques no poden romandre expectants i passives davant aquesta situació. Hi ha que generar una crida a mobilitzacions i accions enfront d’aquests més que greus atacs als drets fonamentals i a la llibertat d’expressió. Hem de respondre aquest atac des dels carrers, els centres de treball i d’estudi fins a aconseguir la fi de tots els processos i la llibertat de tots els presos polítics.
