Reproduïm la declaració del Moviment Revolucionari de Treballadors de Brasil davant l’arbitrària condemna en segona instància a Lula, que pretén decidir a qui pot votar el poble.
Jueves 25 de enero de 2018
Tres jutges de segona instància del Tribunal Federal Regional 4, amb jurisdicció a la regió sud de Brasil, li donen continuïtat al cop institucional perpetrat en 2016 amb la destitució de Dilma Rousseff. En una votació unànime (3 a 0), van aprovar l’arbitrària condemna de Lula, basada en fonaments jurídics molt més fràgils que els que pesen sobre les figures polítiques del colpisme. Interfereixen així en el dret democràtic de milions de treballadors de votar als qui considerin.
Enaltint al jutge de primera instància Sérgio Moro, qui encapçala l’operació judicial Lava Jato que investiga els entramats de corrupció a Petrobras, els jutges João Pedro Gebran Net (membre informant del cas), Leandro Paulsen i Victor Luiz dos Santos Laus van proferir l’aplicació de la condemna en forma unànime. El resultat ja havia estat “anticipat” per la xarxa Band, un dels mitjos colpistes que va deixar veure el seu alineament amb el colpisme abans de tenir començament el judici. Segons l’opinió de Gebran, la pena de Lula hauria de pujar respecte de l’estipulada per Moro, de 9 a 12 anys de presó. Els mecanismes utilitzats van ser els importats del sistema judicial nord-americà: inversió de la càrrega de la prova i condemna per un fet que no consta en la denúncia, la qual cosa permet als jutges formar la seva “convicció per la lliure interpretació de la prova”, com va dir Victor Laus.
Aquests vots i aquesta continuïtat del cop busquen impedir el dret del vot per intentar, preventivament, el mateix objectiu que va tenir la destitució de Dilma Rousseff, aplicar atacs més dur que els que aplicava el PT o ara promet aplicar, com va fer la seva presidenta Gleisi Hoffman, promocionant una reforma previsional “light”.
Mentrestant, Témer està a Suïssa, en el Fòrum de Davos, prometent aprovar la reforma previsional el 20 de febrer, aprofitant-se del nou impuls en la bonapartizació del règim.
Si a l’abril de 2016 els diputats de la Càmera van justificar el seu vot a favor del cop institucional en el nom “de Déu, de la família, dels torturadors i de les Forces Armades”, ara els jutges del TRF4 en Porto Alegri i els revisors del vot van usar a Winston Churchill, Aristòtil i Dostoievski per donar-li continuïtat al cop reaccionari i augmentar l’arbitrarietat del poder judicial.
Com vam dir a la nostra declaració prèvia al judici, aquest creixent autoritarisme judicial i el acotament dels drets democràtics per un règim polític cada vegada més restrictiu té efectes reaccionaris sobre la població, en primer lloc sobre els treballadors. Processos armats sobre declaracions de testimonis amb presons preventives arbitràries, filtració de proves i testimoniatges, filtració d’escoltes telefòniques, i ara la condemna arbitrària d’un expresident serà també un precedent per enfortir encara més aquests processos –que ja ens són usuals en els morros i favelas contra la població negra- contra els treballadors, el poble pobre i l’esquerra, que no compten amb la protecció de la popularitat de Lula, en una anomenada democràcia que manté preses a gairebé 300.000 persones sense condemna, en la seva majoria negres.
Sempre lluitem contra la dreta i els colpistes de manera independent de la política de conciliació de classes de Lula i del PT. Però donem aquesta batalla per construir una alternativa anticapitalista dels treballadors alhora que repudiem l’avanç de l’autoritarisme estatal, que busca restringir el dret democràtic elemental de la població a votar a qui vulgui, fins i tot a Lula.
Aquest atac al dret del poble a triar a qui votar és prova de la degradació d’aquesta democràcia dels rics, en la qual jutges i fiscals als quals ningú va votat tiren a baix presidents i defineixen els rumbs de les eleccions.
TUIT
És urgent que els treballadors puguin unir les seves files per lluitar contra les reaccionàries reformes de Témer (per abolir la reforma laboral i frenar la previsional) i en defensa dels drets democràtics de tota la població, en primer lloc contra la restricció del dret a votar a qui vulguin.
Aquest combat pels drets democràtics atacats porta a un xoc amb el conjunt del règim polític. El jutge Moro, l’operació Renta Jato i el conjunt del poder judicial no té cap interès a “combatre la corrupció i la impunitat”.
Una Assemblea Constituent Lliure i Sobirana imposada amb la lluita, que institueixi a jutges i jurats triats i revocables pel poble i que rebin el mateix que una docent (que al seu torn hauria de guanyar com a mínim el valor del salari mínim calculat pel Dieese) i que anul·li les reformes i privatitzacions de Témer, podria realment començar a atacar a la corrupció i enfrontar seriosament els atacs de la dreta colpista.
Una Constituent en la qual tot polític sigui revocable i cobri com una docent, que revisi tota l’estructura econòmica de Brasil (fins i tot els seus acords internacionals) posant els recursos del país al servei dels treballadors i del poble pobre, realitzant una reforma agrària radical i estatizannt sense indemnització i sota control dels treballadors a les grans empreses involucrades en corrupció, com Odebrecht i JBS.
És urgent que les centrals sindicals posin en pràctica un pla seriós de lluites que inclogui els aspectes econòmic-polítics i democràtics per combatre l’ofensiva autoritària de l’Estat.
